Islamabad: la capital silenciosa que t’obre el Pakistan

Islamabad no s’assembla a cap altra capital asiàtica que puguis haver visitat. Ni el caos de Delhi, ni la densitat de Dacca, ni la verticalitat de Kuala Lumpur. Islamabad és una capital planificada des de zero als anys 60 — carrers amples, sectors numerats, molt verd, molt silenci i molt espai. Arribus-hi esperant una gran metròpoli i trobes una ciutat que respira, que camina, que no té pressa. L’impacte és diferent — no immediat, sinó gradual. I al sector G-9, al barri dels refugiats afganesos, sí trobes el Pakistan més viu, dens i saborós de tots.

Vam passar tres nits a Islamabad, allotjades al sector G-9 — el barri on fa dècades que viuen les comunitats afganeses i que és, per als mochileros que el troben, un dels llocs més especials de tota la capital. Vam caminar fins a la Mesquita Faisal, vam menjar al carrer entre homes que ens miraven amb una curiositat absoluta però sense cap hostilitat, vam prendre el Metro Bus fins a Rawalpindi per comprar el bitllet del bus cap al nord. I vam arribar sense fotocopies del passaport — un error que ens va costar molt i que no repetirem mai més.

01 · Islamabad, la capital planificada

Islamabad és la capital federal del Pakistan des de 1966, quan va substituir Karachi. Construïda des de zero al peu de les Margalla Hills, segueix un sistema de planificació en sectors numerats i lletreres: F-6, G-9, I-8, H-11. Cada sector és un barri amb la seva pròpia lògica, els seus mercats i el seu caràcter. La ciutat és enorme i molt verda — 906 km² de superfície, molts parcs, moltes avingudes amples i molt canyam silvestre als marges de les carreteres (sí, canyam — creix salvatge a les vores dels camins i ningú no n’fa cas).

Per a un viatger que ve del subcontinent o del sud-est asiàtic, Islamabad sorprèn per la seva tranquil·litat. No hi ha la densitat de tràfic ni el soroll constant d’altres capitals de la regió. És una capital de funcionaris, diplomàtics i classe mitjana alta — amb molt menys caràcter i vida de carrer que Lahore o Rawalpindi. Però és la porta obligatòria per accedir al nord i la base logística des d’on s’organitza tot el viatge.

02 · Com arribar a Islamabad

Des de Barcelona (i Europa)

No hi ha vols directes des de Barcelona ni des de cap aeroport espanyol fins a Islamabad. Les millors opcions amb escala única:

Des d’Àsia (la nostra ruta)

Nosaltres veníem d’Indonèsia — vol de Jakarta o Bali fins a Islamabad amb escala a Kuala Lumpur o Dubai. El Pakistan és molt ben connectat amb tot el sud-est asiàtic — és un país de pas natural si fas una ruta llarga per Àsia.

De l’aeroport al centre

L’Aeroport Internacional d’Islamabad (ISB) — oficialment New Benazir Bhutto International Airport — és modern i ben comunicat. Des de l’aeroport al centre:

• Careem o InDrive (app) — ~1.500–2.500 PKR (~4,60–7,70 €) fins al centre. La manera més còmoda.
• Taxi negociat — ~2.000–3.500 PKR. Negocia sempre el preu abans de pujar.
• Metro Bus Orange Line — connecta l’aeroport amb el centre. ~100 PKR (~0,30 €). L’opció més econòmica però amb equipatge gran és incòmoda.

03 · El sector G-9: el barri afganès

El G-9 Markaz és un dels secrets millor guardats d’Islamabad per als viatgers. Des de la dècada dels 80, quan van arribar els primers refugiats afganesos fugint de la invasió soviètica, el sector G-9 s’ha convertit en el cor de la comunitat afgana a Islamabad. Avui és el barri més dens, més viu i més saborós de tota la capital. Carrers plens de paradetes de menjar, restaurants locals, botigues de roba i espècies, i una energia completament diferent al Islamabad planificat i silenciós dels altres sectors.

El G-9 Markaz és el mercat central del sector — un laberint de tendes, paradetes i restaurants on trobaràs l’Afghani burger (una de les millors coses que hem menjat al Pakistan), chapli kebabs, naans afganesos, kehwa (el te verd afganès amb cardamom) i tota la cuina de la Karakoram Highway en versió urbana. Menjar aquí és una de les experiències més intenses i genuïnes d’Islamabad.

04 · La Mesquita Faisal — la imatge d’Islamabad

La Mesquita Faisal (Faisal Masjid) és la imatge que tothom veu quan busca Islamabad i que, en arribar-hi, supera totes les expectatives. No s’assembla a cap altra mesquita del món — el disseny de l’arquitecte turc Vedat Dalokay trenca radicalment amb la tradició de cúpules i columnes: una enorme tenda de formigó blanc, com una tipi beduí gegant, flanquejada per quatre minarets de 88 metres que pugen cap al cel blau de les Margalla Hills. L’explanada pot acollir 100.000 persones.

05 · Les Margalla Hills i el Daman-e-Koh

Les Margalla Hills són la cadena de turons que s’alça immediatament al nord d’Islamabad — el teló de fons verd que veus des de qualsevol punt de la capital i que fa de frontera natural entre la ciutat i les serralades del nord. Nosaltres no hi vam pujar, però és una de les excursions més recomanades per als que es queden 3 o més dies a Islamabad.

06 · Bazaars i museus

07 · Rawalpindi: anar a comprar el bitllet del bus

Rawalpindi és la «twin city» d’Islamabad — la germana caòtica, vella i comercial que existia molt abans que la capital planificada es construís als anys 60. Si Islamabad és ordre i silenci, Rawalpindi és tot el contrari: tràfic, soroll, bazaars densos, rickshaws i la vida de carrer d’una ciutat pakistanesa de debò.

Nosaltres vam anar a Rawalpindi exclusivament per comprar el bitllet del bus cap al nord (NATCO) — des del Terminal de Pirwadhai surten els busos cap a Gilgit per la Karakoram Highway. La visita a Rawalpindi es pot combinar fàcilment amb el Metro Bus — 30-40 minuts des d’Islamabad.

08 · Com moure’s per Islamabad i Rawalpindi

Metro Bus — l’opció que recomanem

El Metro Bus Rawalpindi-Islamabad és el transport públic més còmode i econòmic per moure’s entre les dues ciutats i pels eixos principals d’Islamabad. Modern, net, air condicionat i molt barat.

Careem i InDrive — per a la resta

Per als trajectes que no cobreix el Metro Bus (el G-9, les Margalla Hills, el Lok Virsa), Careem i InDrive funcionen molt bé a Islamabad. Preus molt baixos per estàndards europeus: 300–800 PKR (~0,90–2,45 €) per trajectes urbans. Molt més segur que parar un taxi al carrer i sense necessitat de negociar.

Rickshaws i taxis

Disponibles a tot arreu — negocia sempre el preu abans de pujar. A Rawalpindi, els rickshaws (tuktuk) son el transport rei. ~100–300 PKR per trajectes curts dins del bazaar.

09 · On menjar a Islamabad

El millor menjar d’Islamabad no és als restaurants de l’F-7 Markaz ni als llocs pensats per a diplomàtics. És al G-9, al carrer, en llocs on gairebé no hi ha dones i on et miren amb una curiositat total però sense cap hostilitat. Menja on mengen els homes locals — és la regla d’or del Pakistan.

10 · On dormir a Islamabad

Islamabad té una oferta d’allotjament limitada per als mochileros comparada amb Lahore. Les opcions econòmiques es concentren als sectors G-9, G-10 i G-11. Nosaltres vam dormir al G-9 — perfecte per a la proximitat al barri afganès i al menjar del Markaz.

Enllaços d’afiliació. Si reserves a través d’algun, rebo una petita comissió sense cap cost addicional per a tu.

11 · Logística imprescindible abans de pujar al nord

Islamabad és la base des d’on s’organitza tot el viatge al nord. Abans de sortir cap a Gilgit, fes tot això a Islamabad — al nord les opcions s’acaben.

1. Treu molt d’efectiu

Al nord (Gilgit-Baltistan) els caixers són escassos i no sempre funcionen. Treu prous rupies pakistaneses a Islamabad — caixers de HBL, UBL i Standard Chartered funcionen bé. Treu bitllets de 1.000 i 500 PKR (els de 5.000 no els accepten als pobles per falta de canvi).

2. Imprimeix 15-20 còpies del passaport

Com ja hem dit: és absolutament imprescindible. Pots fer-ho a qualsevol copisteria del G-9 Markaz per menys de 100 PKR. Pàgina principal del passaport + pàgina del visat pakistanès. Porta’n moltes més de les que creus que necessitaràs.

3. Compra el bitllet del bus NATCO

O bé vés presencialment al Terminal de Pirwadhai a Rawalpindi o compra per bookme.pk. El bus nocturn Rawalpindi–Gilgit és el més popular — surt de nit i arriba de dia, evitant la calor extrema de l’estiu.

4. Compra una SIM SCOM si vols connexió al nord

Les SIM habituals (Jazz, Zong, Telenor) no funcionen a Gilgit-Baltistan. L’única que funciona és la SCOM, l’empresa estatal de GB. Només es ven a Gilgit — però és bo saber-ho per no comprar-ne una altra a Islamabad pensant que funcionarà. Nosaltres vam optar per no tenir SIM — amb el wifi dels hostals ens va anar bé.

5. Comprova el visat i documenta’t

L’e-visa pakistanès s’obté per endavant a visa.nadra.gov.pk. Porta una còpia impresa del visat — als checkpoints del nord te la demanaran.

12 · Seguretat i dones viatgeres a Islamabad

Islamabad és, per als estàndards pakistanesos, una de les ciutats més segures del país. La presència policial és alta, hi ha molt de control als accessos als sectors i la criminalitat violenta contra turistes és molt baixa. La nostra experiència de tres dies va ser completament segura.

La realitat de viatjar com a dona

Islamabad és segura — però és intensament masculina al carrer. Les dones pakistaneses que surten soles o en grups petits a la via pública són una minoria visible. Com a viatgera occidental et trobaràs en molts espais (restaurants, dhabas, mercats) on ets l’única dona o una de molt poques. La mirada és constant — curiositat genuïna, no hostilitat. En tres dies vam menjar en restaurants on érem les úniques dones, vam caminar soles per barris densos i vam prendre el metro sense cap incident.

13 · Dubtes habituals sobre Islamabad

14 · Recursos útils

Aquesta secció conté enllaços d’afiliació. Si reserves a través d’algun, rebo una petita comissió sense cap cost addicional per a tu. És el que em permet mantenir aquest blog sense publicitat ni continguts patrocinats. Gràcies pel suport.